La correspondència Villalonga-Porcel no dóna solament el testimoni, per ell mateix transcendental, de la relació entre dos escriptors de primeríssima fila, sinó que constitueix, a més, una riquíssima font d’informació sobre les obres de tots dos i, també, sobre nombrosos fets de la vida literària —mallorquina i barcelonina—d’una època decisiva en la literatura catalana recent.