El període revolucionari de les Germanies ha estat un dels més traumàtics de la història mallorquina. De fet, alguns autors han volgut cercar en aquest episoi l'origen de la "patxoca" mallorquina, una mena de fatalisme davant els poderosos i els imponderables. Les Germanies varen ser el darrer intent dels menestrals i pagesos per defensar els seus interessos. La repressió brutal, en persones i béns, sobre els vençuts va ser de tal intensitat, que estroncà nous episodis revolucionaris. Ens els darrers temps, les Germanies varen ser dirigides durant uns quants mesos per dues persones: Joanot Colom, que representava els menestrals de la Ciutat, i el cirurgià d'Inca Pau Casesnoves. Es va tractar, de fet, d'una veritable diarquia. Pau Casesnoves havia tingut un paper important en la defensa dels interessos forans, de manera que va ser uns dels ambaixadors que aconseguí la favorable sentència de 1512. El 1521, en un intent desesperat perquè l'emperador Carles V entengués que els agermanats no s'havien aixecat en contra de la seva sobirania, va formar part d'una darrera ambaixada que arribà a Valladolida, on fou executat com a traïdor.