La guerra civil de 1462 a 1472 a Catalunya marca l'època de Joan II com a monarca de la Corona d'Aragó. Quan el conflicte implica el regne de Malorca, l'illa pateix encara les conseqüències de la revolta forana, sobretot pel que fa referència a la Universal Consignació com administradora dels impostos i del deute públic de la Universitat.

És precisament el deute públic exterior, en mans de creditors catalans, el protagonista més important de l'aportació financera del regne. La confiscació d'aquests censals per part de Joan II suposarà per a la Procuració Reial de Mallorca el gruix dels ingressos per afrontar les necessitats de la guerra i la política de consignacions del monarca. Mentre, les aportacions de la Universitat són més mdoestes a causa de la seva poca capacitat de maniobra.

Els conceptes en què es realitzen les inversions són el reflex de la intervenció del regne de Mallorca en la crisi catalana: la guerra naval, el conflicte de Menorca, les expedicions a la costa peninsular, Amposta i Cadaqués, i la defensa del regne mateix.

Acabada la guerra l'octubre de 1472, les seqüeles de la crisi es manifestes de forma més intensa en el tema del deute úblic, en virtut de les clàusules de la Capitulació de Pedralbes.

El conflicte que es planteja amb els creditors catalans va més enllà del mateix Joan II. La sentència dictada per Ferran el Catòlic el 1481 i la concòrdia signada finalment el 1484 constitueixen una victòria dels creditors catalans i mostra el fracès del regne de Mallorca en l'intent de treure profit a la seva participació en la guerra civil catalana al costat de Joan II, al mateix temps que manifesta l'escàs pes polític del regne dins la Corona d'Aragó en aquells moments.