Aquest treball presenta de manera ordenada les dades lingüístiques relatives a les Valls d´’Àneu, en general, i d’´Esterri d´’Àneu, en particular, que consten en diversos quaderns de camp, redactats el 1906, el 1918 i el 1921, – els quals recullen nombrosos testimonis de tipus fonètic, morfològic, sintàctic, lèxic i folklòric -, i també en la flexió verbal en els dialectes catalans. Aquests dos materials es complementen amb les informacions relatives als indrets esmentats, i també a Alós, Borén, Isavarre, Isil, Son i València d´’Àneu, que apareixen en els dietaris de les eixides, i amb les referències als diversos col·laboradors que van intervenir d’´una manera més o menys directa en les diverses tongades enquestadores. Fer un recorregut per les pàgines d’´aquest llibre suposa recular cent anys i conèixer alguns dels aspectes lingüístics més rellevants que caracteritzaven la parla de les Valls d’´Àneu.