Les possibilitats didàctiques de les rondalles són moltes. Són un instrument eficaç per a l'aprenentatge de la llengua catalana des del parvulari fins als nivells d'estudis superiors. Ens brinden nombrosos registres de la nostra llengua materna i ens porten al descobriment del "nostre tresor immens de vocabulari i de les formes idiomàtiques" i de "la riquesa i expressivitat del llenguatge popular". Però les seves virtualitats educatives no rauen només en la llengua: la potencialitat del conte popular en qualitat d'agent d'inculturació és inexhaurible. No hi ha un sol aspecte de l'immens camp de la cultura o de la misteriosa complexitat humana que no s'hi reflectesqui: imaginació creativa i reproducció cultural, realitat i fantasia, l'inconscient i el conscient, història i mite, home individual i home social, l'inevitable fat i el seu portentós domini, paraula i imatge, continuïtat i renovació, la síntesi de realitats contradictòries, la dolçor i la confusió de les categories ambigües, la interpel·lació perenne de la matèria a l'esperit, la certesa agosarada i el dubte savi... La saviesa popular batega en el conte, i té un caràcter eminentment instrumental. No trobarem extenses elucubracions, sinó que amb molt poques paraules i amb imatges visuals ens posarem en contacte amb els tresors de la ment humana. Es tracta d'una "ciència sàvia" que ens ofereix constel·lacions de símbols, institucions, creences, normes, tècniques... El més notable és que el conte realitza alhora funcions educatives, artístiques i lúdiques. La rondalla entreté, diverteix i educa.